El valor principal del lloc és el seu emplaçament i el seu paisatge.
Les visuals sobre les serralades prepirinenca i pirinenca es donen en el mateix sentit del pendent del solar.
Així l’edificació ha estat col·locada enfrontada al paisatge. Es a dir, emplaçada seguint el pendent.
L’accés, situat a les cotes superiors, dona pas a una edificació, que assoleix dos nivells a mida que el descens del solar l’hi ho permet.
Planta inferior i planta accés tenen objectius semblants però no coincidents.
Les dues cerquen el paisatge.
La planta inferior, però, es disposa per recollir adequadament els cotxes i ésser destinada a garatge i biblioteca. Pretén, a més a més, organitzar l’espai exterior de l’edificació mitjançant geometries compartides amb la topografia i les visuals: el resultat és una sèrie de terrasses descendents articulades i accessibles des de la casa. Això explica també les inflexions brusques del cos edificat.
La planta superior aprofita la base que l’hi ofereix la planta baixa, però busca -alliberada del contacte amb el terra-, més descaradament suau i lliure el paisatge. Aboca a una terrassa que se li enfronta.