La forma proposada procura mantenir l’escala habitual d’agregació d’habitatges a Sabadell. El característic “cos de casa” pot desaparèixer en un futur, però és clar- està ja a la vista- que haurà deixat (a més dels exemples que difícilment es perdran) un teixit dimensional i escalar que cal atendre si s’organitza un nou front edificat que entri amb propietat dins la ciutat donada.
No es tracta d’imitar res sinó de treballar sobre uns ritmes i proporcions que la ciutat dóna.
Així la façana es presenta, naturalment, com un tot, però també com una agregació d’elements que es volen lligar amb aquelles pautes pròpies del lloc.
El volum té per això dues escales, la gran que des de les grans dimensions dels seus forats vol adequar-se bé a la gran escala de la plaça a la que s’obren, i una altra escala més menuda en continuïtat amb les façanes immediates i amb aquell teixit formal propi de la ciutat ja apuntat.
La resta, s’evita amb especial cura que l’element més notori de la façana sigui l’accés al seu aparcament, com succeeix sinó es controla la importància dels forats de la planta baixa.
El fet més rellevant de la façana, a un escala propera, vol ésser l’entrada, allò que expressa la acollida als seus habitants i visitants, allò que s’identifica amb la vivència més característica de l’oferta que l’edifici fa a la ciutat. Així es posarà especial èmfasi en tots els elements comunitaris i, alhora urbans, que l’entrada acull: les bústies, els timbres, el porter electrònic, les manetes, els noms dels ocupants, l’estora, la numeració del portal.
