La casa es situa en la parcel·la respectant els 3 metres d’aproximació màxima a 3 llindars, per aconseguir la major distància al quart llindar. Així es tanca a la façana al carrer i a les dues parcel·les laterals, aconseguint obrir-se vers al fons de la parcel·la per tal d’aprofitar les vistes i el bon assolellament.
La casa, a més, pretén adequar-se a l’imponent entorn natural que la circumda evitant qualsevol intervenció que pogués provocar una lectura fraccionada i de petita escala. La formalització unitària dels materials -pedra natural del país-, la composició de les obertures -grans i agrupades-, la disposició dels accessos -concentrats en la mateixa façana-, la formalització de la coberta -present en la volumetria de l’edifici-, així com la ubicació i dimensió dels porxos i terrasses intenten recolzar aquesta idea de consecució d’aparença única i unitària.
També, segons el mateix principi, es dissenya l’estructura de l’edifici.
Una base lliga el garatge, els porxos i l’accés, actuant com un sòcol continu. Per sobre d’aquest basament la planta superior descansa aixecant-se i independitzant-se del perímetre inferior.
Les cobertes son inclinades, en dos nivells, a una sola vessant, però enllaçant-se volumètricament mitjançant la formalització d’un tancament de vidre que les uneix en façana permetent, així, la consecució de l’aspecte únic desitjat.
Pel que respecta al tractament dels límits del solar, la seva definició varia en base als diferents requeriments que proporciona l’entorn, essent més opacs a prop de la casa, i permeabilitzant-se mitjançant l’ús de vegetació quan més ens allunyem d’aquesta, es a dir a la zona del jardí.
