L’edifici ha de col·laborar en la coherència del teixit urbà al que pertany: es per això que seguim totes les traces que el sol·liciten. L’edifici es visualitzarà, especialment des del Eix Cívic del Campus, com un element col·laborador i conformador de la naixent trama articulada al voltant del Eix Cívic. Segons el mateix principi, entenem que l’accés ha d’estar ineludiblement lligat a aquest.
L’edifici es, també, part de la realitat metropolitana, a la que serveix.
Serà vist des de les vies ràpides com la Gran Via, entrant i també sortint de la ciutat i partícip del conjunt d’edificis que caracteritzaran, progressivament, aquest accés de la ciutat, el de major escala metropolitana.
Es per això que hem pres les següents decisions:
-Aconseguir un volum reconeixible a gran escala, es a dir, des d’una distancia llunyana, segons una visió rapida, a una velocitat d’automòbil, des de la sortida del metro al ben mig dels grans volums presents.
-Fer compatible aquesta gran escala amb l’atenció a l’escala més petita, a allò més atent i que ha de fer barri.
L’edifici, estalviant el màxim coeficient de façana, optimitzant estructures, concentrant i reduint circulacions, disposa la major part dels dormitoris i apartaments en un sol volum de màxima racionalitat funcional i estructural, i orientació òptima.
Els espais comuns es disposen en planta baixa segons geometries que volen col·laborar en la configuració d’una trama urbana consistent. Així una organització en corona atén a les traces de la trama i, a la vegada, constitueix una organització al voltant d’un atri que permetrà que les activitats quotidianes es desenvolupin en un marc amable.
