La reforma i adequació interior d’un local ha de facilitar el seu ús com a magatzem i expositor d’una col·lecció privada de ceràmica. L’edifici on s’ubica correspon a una nau aïllada existent, de planta rectangular. Es proposa mantenir el perímetre actual de l’edificació, la substitució de la coberta, la creació d’un pati descobert i una nova distribució interior, a la fi de que es pugui disposar d’un espai que possibiliti l’emmagatzematge i alhora la exhibició del que ha de contenir, sense augmentar-ne el volum edificat.
Exteriorment els murs de tancament mantenen el seu caràcter continu, mentre que la coberta s’interrumpeix per l’aparició del nou pati, configurant dos espais coberts, aproximadament de la mateixa mida.
La coberta s’entén com un element independent dels tancaments, amb la seva pròpia geometria i rigidesa, sense resseguir el perímetre dels mateixos. Aquesta, en forma de volta, configura un espai interior introvertit, i per tant tancat en si mateix, aspecte aquest que es veu reforçat per l’absència d’obertures en els paraments verticals de façana vers l’exterior. Aquí és on pren sentit l’existència del pati interior, entès aquest com a mecanisme que introdueix l’exterior a l’interior, permetent abocar-hi els elements naturals tals com l’aigua, la llum, el vent i l’aire.
El tancament, també, manté en tot el seu perímetre una horitzontal de coronament constant sobresortint pel damunt únicament la coberta com si hi fos dipositada. Entre l’un i l’altre apareix un buit per on passar la llum a l’interior.
Interiorment l’espai longitudinal s’interrumpeix mitjançant elements verticals, d’igual alçada que els perimetrals, col·locats ortogonalment a aquest. Es provoca així una fragmentació que permet subdividir la totalitat en parts i aïllar en cada una d’elles funcions específiques.
