Es reforma una torre construïda als anys 40 a l’avinguda Vallvidrera de Barcelona.
No es tracta d’un edifici protegit però juntament amb el seu entorn forma part del patrimoni cultural de la nostra ciutat. Per aquest motiu la intervenció ens ha obligat a revisar les intervencions arquitectòniques que s’han produït en el temps abans de determinar les actuacions que podíem plantejar tant a l’edifici com a la parcel·la.
Compositivament l’edifici es troba emmarcat en una volumetria quasi cubica, doncs les façanes laterals son lleugerament més estretes que la façana principal, geomètricament quadrada.
La planta baixa, deslligant-se del volum superior, actua com a plataforma horitzontal que procura la implantació de l’edifici en la parcel.la distanciant-se de les traces dels carrers, mentre les tanques mantenen les alineacions.
Aquesta condició de volum contingut i geomètric del que es deslliga la planta baixa es el que la proposta de reforma vol emfatitzar.
La planta segona es la que ha sofert, al llarg del temps, successives ampliacions a partir de la crugia central original. Partint de que es tracta d’un espai habitable consolidat, aquesta planta es la que ha de ésser sotmesa a una redefinició per tal de permetre completar l’envoltant volumètrica de l’edifici i pugui assolir de nou la característica compositiva que li atorgava el rigor geomètric de la seva envoltant.
La proposta també es planteja alliberar la parcel·la de les construccions que s’han anat executant al llarg del temps per tal de recuperar superfície de jardí que permetrà als arbres i a la vegetació desenvolupar-se adequadament. La execució d’un soterrani en el perímetre de l’edifici permetrà ubicar l’actual estacionament de cotxes que es produeix en el jardí, alliberant superfície per l’enjardinament.
L’objectiu de la reforma és aconseguir 4 habitatges que comparteixin el jardí existent que envolta l’edifici.
La actuació aprofita la possibilitat d’augment en planta baixa per incrementar lleugerament el basament de la edificació i poder configurar terrasses a la planta primera com a prolongacions dels espais interiors.
La planta primera conserva en el seu perímetre original i adapta les obertures a la nova distribució.
La planta segona creix fins al perímetre envoltant, amb una lleugera ampliació de la superfície construïda, amb noves terrasses i noves obertures.
Interiorment l’escala existent en l’edifici es manté inalterada fins a la planta primera i s’eliminen els trams fins a la coberta, per tal de deixar aquesta sense elements constructius que emergeixin de l’envoltant volumètrica de l’edifici.
