Definir la residencia universitària com una unitat va ésser una necessitat: els habitatges devien ésser una peça important del dispositiu urbà a gran escala, així com constituir una proposta homogènia tant pel que fa a la connexió amb els grans equipaments del campus com a la relació amb la trama paisatgística de Saclay.
El principi estructurant de la proposta consisteix en l’ocupació de la perifèria del solar, formalitzant-se com a límit entre l’espai públic exterior i el recinte del Parc al seu interior.
L’edificació perimetral replegant-se sobre si mateixa s’identifica clarament a escala territorial com un interface entre l’interior i l’exterior. Esdeveniments de menor escala com porxades, terrasses comuns, passatges, crean llocs de permeabilitat i de relació entre l’espai públic i el recinte del Parc d’us pels estudiants.
A l’interior del Parc aquesta figura urbana adquireix tot el seu sentit constituint-se com una pell protectora a les activitats comuns dels estudiants e inclús als habitants més pròxims. Des d’aquest lloc és des d’on s’identifiquen les diferents tipologies residencials i per als habitants pròxims pot ser un espai verd del que apropiar-se.
