La casa, situant-se al límit de la parcel·la amb el carrer aconsegueix formalitzar-se com un volum extremadament llarg i baix que, actuant de tancament, permet en ser travessat accedir a l’interior de l’habitatge. La formalització unitària dels materials -formigó vist-, la composició de les obertures i accessos -grans i agrupats-, així com la ubicació i dimensió de porxos i terrasses aconsegueixen reforçar la consecució d’aquest.
L’estructura de l’edifici també s’ha dissenyat sota el mateix principi. Una base lliga el garatge privat i les àrees de servei formades per una habitació amb bany, el rebost i la bodega, actuant com un sòcol continu. Per sobre, la planta superior s’eleva descansant sobre el terreny natural, però sense independitzar-se del perímetre inferior.
La distribució en la planta superior s’organitza, des del distribuïdor d’accés, en la zona de dia -cuina, estar i menjador- i la zona de nit -habitació principal i accés a l’àrea de dormitoris. El porxo principal allarga una terrassa descoberta fins a llindar amb la parcel·la veïna, en una superfície horitzontal orientada a migdia, on s’ubica la piscina.
La coberta, inclinada a dues vessants, desguassa a l’interior de la crugia, oculta però, mitjançant l’allargament en alçada de les façanes perimetrals per tal d’aconseguir l’aspecte volumètric desitjat.
En quant al tractament dels límits del solar, la seva definició varia en base als diferents requeriments que proporciona l’entorn, essent aquests més opacs al carrer d’accés, i permeabilitzant-se mitjançant la utilització de vegetació en allunyar-nos d’aquest, és a dir en la zona pròpia del jardí. Els murs de tancament d’accés s’han construït amb pedra natural a base de paredat antic.
