Es tracta de la reforma d’un habitatge unifamiliar per tal de dotar-lo d’un elevador que permeti comunicar les tres plantes existents i poder resoldre així la mobilitat de la usuària de l’habitatge.
La casa està situada al nucli antic d’Esplugues de Llobregat, formant part del conjunt edificat del carrer de l’Església.
El Pla General Metropolità de 1976 provocà la desaparició de part de l’edificació històrica del nucli antic. Per tal de corregir-ho, l’Ajuntament d’Esplugues, déu anys després, va aconseguir aprovar un Pla Especial de conservació del carrer de l’Església i de preservació dels espais posteriors, anomenats d’eixida.
A la convivència entre les dues façanes, la principal basada en un ordre tradicional urbà i de petita escala, i la posterior, de les eixides, basades en el fragment i en la absència de jerarquia, se li afegeix, ara, la presencia del paisatge i de la escala de les grans edificacions desenvolupades en les etapes de gran especulació urbanística.
Les decisions de projecte es situen, doncs, en aquest límit on s’ha d’establir la complexa relació entre construcció i paisatge, integrant la petita i domestica escala que demana el Client, l’elevador que li ha de permetre una millor mobilitat, i la gran escala que reclama el paisatge al que s’aboca la nova façana que haurem de transformar. Tot això a través d’un intercanvi de relacions amb l’existent, entès sempre des de la complicitat amb els seus elements formals.
