Barcelona és una superposició dinàmica d’ordre artificial i ordre natural que es persegueixen i s’entrecreuen per tot el llarg del pla inclinat litoral vers el mar: des de la ciutat més alta fins al Palau de Mar.
Tot i essent dinàmica, la Plaça està pensada, des del seu origen, com espai estàtic, en tant un cert estatisme pot ésser relacionat amb la idea de centre: un lloc estàtic que, rep, emet i ordena el moviment sobre el que està, precisament, assentat.
L’equilibri entre estatisme i dinamisme es la matriu del projecte, en tant pretén no tant sols fer compatibles aquests dos estadis urbans, sinó fer-los còmplices.
- Espais
Espai I. àmbit històric-parc fluvial
Al voltant del fluir del Rec Comtal es crea l’espai de major diversitat funcional, tot oferint múltiples usos al barri que te just al davant, i al voltant, i també a la ciutat sencera.
Espai II. àmbit ecològic
Deia Nietzche que a la ciutat calen espais de silenci, reflexió i calma: volem que el centre de la ciutat també sigui capaç d’oferir-los. Precisament al centre del Centre.
El Camí Comtal és l’eix del espai central, el més íntim, el més protegit del brogit urbà.
Espai III. àmbit cívic
La ciutat que tindrà, al seu centre, el jardí, el bosc, i l’àmbit cívic: l’àgora.
El buit es imprescindible per reconèixer el ple i per entendre’l. El buit d’aquest recinte ens permet no tant sols reconèixer els diferents espais, ens permet entendre’ls i, amb ells, la ciutat que els crea
Es important que el transport públic et deixi al bell mig de tot.
L’espai, obert, és un recinte estàtic que accepta secretament el moviment ràpid del metro al seu subsòl i la seva connexió amb el DHub, i també el plàcid del tramvia a la superfície.
Tots dos es troben sota la gran Pèrgola, a diversos nivells: per això el gran hall central us hi convida a prendre-us-el com la principal entrada a Glòries.
