A Balaguer, més enllà de la connexió amb les infraestructures i el valor del paisatge natural, es vol una mescla de grups socials diversos, una convivència de la ciutat amb la natura des de la concepció de l’espai públic, un model de ciutat densa d’origen mediterrani que preveu el carrer com a lloc de l’activitat social, i una concepció del paisatge en l’escala del planejament.

Tanmateix, es vol també una hiper-especificitat per al lloc, cercada en la participació de la geografia i la topografia en la seva conformació, i en la continuïtat amb el teixit urbà i social de Balaguer.

Ben al contrari que les edge cities, el nou eixample de Balaguer desitja imbricar-se amb la ciutat existent mentre s’introdueix com una falca en el paisatge.